Agrocombustibles a la India: De discursos ambigus a fets contradictoris

Pere Ariza, ODG
Novembre de 2008
5 pàgs.


 

En l’actual discussió sobre la viabilitat i la conveniència dels agrocombustibles com a parcials substituts dels combustibles fòssils, es discuteixen una gran diversitat d’aspectes. Entre altres es debaten el retorn energètic, la productivitat per hectàrea i la terra requerida, el seu balanç d’emissions, la competència amb la producció d’aliments i la compatibilitat amb la conservació de la biodiversitat.  Pel fet de ser presentats com a una solució a múltiples problemes: el pic del petroli, desenvolupament rural, canvi climàtic, contaminació urbana, etc., la polèmica marca l’interrogant sobre les conseqüències i sobre si existeix una manera i una escala viables per a ser produïts de manera sostenible i equitativa sense convertir-se enlloc d’en part de les solucions, en part dels problemes. Els promotors d’agrocombustibles però, solen obviar aquesta polèmica presentant els cultius energètics com a solució per a tots, en la que tots guanyem (“win-win”). Guanya el camperol perquè es “desevolupa”, guanya el clima i els ecosistemes perquè és una energia “verda” i més “sostenible” i guanya el consumidor final que segueix tenint combustible per mantenir els seus nivells de consum energètic. En aquest article volem destacar les contradiccions (i incompatibilitats) d’aquesta retòrica i ens centrem concretament en la política de biodiesel de la Índia i les de la Jatropha curcas, l’espècie més àmpliament promoguda en aquest país.



Agrocombustibles a la India
Pere Ariza, ODG
Novembre de 2008
5 pàgs.
PDF - 349.4 kB