Del paradigma de la industrialització al de la Sobirania Alimentària?

Una comparació entre els governs nacionalistes llatinoamericans del segle XX i els post-neoliberals a partir de les seves polítiques agràries
36 pàgs. (català)

 

És difícil deixar de comparar els nous governs nacionalistes sorgits a contracorrent del model neoliberal a països com Veneçuela, Equador o Bolívia, amb els que van aparèixer entre les dècades dels 30 i els 70 del segle passat intentant desmuntar el model agroexportador dominant des de la Independència. En ambdós casos, l’aposta per un sistema econòmic de caràcter proteccionista, dirigit a desenvolupar un mercat intern i ra reduir la dependència del mercat extern, ha generat processos similars. Els discursos d’Evo Morales, Hugo Chávez o Rafael Correa al voltant de la necessitat i el dret de l’Estat a controlar els recursos petrolífers i miners del país, semblen calcats al de Lázaro Cárdenas quan va nacionalitzar el petroli mexicà el 1938 o al de Salvador Allende quan va fer el mateix amb el coure xilè el 1971.

 

I el mateix es pot dir de la resposta de l’oligarquia nacional i dels governs i mitjans de comunicació occidentals: des del tractament pejoratiu i la desestabilització social, l’intent de magnicidi o el cop d’Estat. Però tan notables com les similituds són les diferències, especialment quan fixem la nostra atenció en l’àmbit agrari. Si bé la Reforma Agrària apareixia en l’agenda tant dels governs nacionalistes del segle passat com en la dels actuals, la manera d’enfocar la política agrària és (o hauríem de dir "sembla", ja que els nous governs nacionalistes, exceptuant el veneçolà, estan en els seus inicis) molt diferent.

 

Aquest serà el tema d’aquest informe. La tesi que defensem és que, mentre que en els primers el sector agrari apareixia subordinat a l’objectiu principal de la política econòmica que era la industrialització, el que generava una política erràtica en relació als interessos de la pagesia el model de producció generalment era considerat una rèmora que impedia la "modernització" del país, en els segons aquest model de producció és valorat i defensat, almenys en el discurs, com el més oportú i sostenible, i ha tingut i està tenint un paper central en els recents processos constituents i posteriors desenvolupaments legislatius.

 

Autor: Jordi Gascón (XCS- No et Mengis el Món)

Data i lloc d’elaboració: Barcelona, setembre de 2009

La publicació pot ser descarregada en format pdf.

 

 

 



Informe complet (pdf)
Jordi Gascón, XCS- No et Mengis el Món
36 pàgs.
PDF - 468.9 kB